CRÍTICA RET #4: Carles Viarnès

Gaudiu del viatge

Per Sílvia Saballs Dalmau

“Realment esteu molt a prop”. Així va començar el pianista i compositor Carles Viarnès el seu concert al cicle Rere el teló. I és que era veritat, divendres vam viure una veritable experiència rere el teló del Centre Cívic de Porqueres. Estar pràcticament a tocar de l’artista en un espai íntim i cuidat, acompanyats per una llum tènue i un silenci eixordador per part del públic, que darrerament costa de trobar, ens va permetre copsar l’essència d’aquest festival de petit format, entendre el que vol aconseguir. 

Carles Viarnès ens va presentar el seu nou àlbum “Nun”, que pels egipcis era el nom que rebia un oceà inconcret, que existia abans de la creació. Nosaltres ens vam endinsar en el seu oceà des del moment en que va tocar les primeres notes del meravellós piano que hi havia damunt de l’escenari. La seva música és sensible i sincera, a estones minimalista però complexa, on en algun moment fins i tot em va semblar sentir-hi cants de balena. Tancar els ulls és una experiència recomanable, però no us oblideu d’obrir-los de tant en tant per poder veure tot el que en Carles fa amb les mans i amb tot el seu cos. 

La primera sorpresa arriba només d’entrar, abans de seure, en veure tants aparells rodejant el seu tamboret: pedals, teclats, botons, loops i fins i tot un theremin acompanyen el piano de cua. Però no anàvem a escoltar un pianista? Ara bé, una vegada arrenca te n’adones que no hi sobra ni hi falta res. I amb gairebé una hora de concert (que es fa molt curta) ens vam oblidar d’on érem, de si ja havíem sopat o de si l’endemà havíem d’anar a treballar. En Carles ens va regalar una col·lecció de temes que a estones sonen plens de llum i en d’altres hi predomina una fina capa de foscor... Cançons que et pots imaginar que sonen mentre camines al capvespre per un frondós bosc dels Pirineus, mentre t’endinses nedant enmig del mar, o que fàcilment podrien formar part de la banda sonora d’una pel·lícula que t’encanta. 

Així que aneu-hi i deixeu-vos portar, obriu bé les orelles i gaudiu de la bellesa del viatge que en Carles us ha preparat.