CRÍTICA RET #1: Cosas que se olvidan fácilmente

Cosas que se olvidan fácilmente... o no...

Per Irene Mir i Aiguadé

Un ambient tènue, un grup reduït d'espectadors, una expectativa enorme per què pot passar, una emoció agradable, mirades, somriures de complicitat i una petita indicació... 3,2,1... i ens hi endinsem sense saber massa bé què hem vingut a fer però amb ganes que, passi el què passi, segur que ho gaudirem!

"Cosas que se olvidan fácilmente" no és un espectacle que s'oblida fàcilment precisament. Durant una hora, vam viure una experiència pels cinc sentits.

Podríem parlar d'un espectacle fotogràfic, d'un espectacle sonor on la música et transporta i t'ambienta, d'un espectacle on la màgia et fa descobrir objectes quotidians en els quals normalment no pares atenció i de cop agafen molt significat. A partir d'un joc de metàfores i d'onomatopeies, la ironia i, fins i tot la hipocresia, surten a treure el cap, però tu com a espectadora, ets qui decideix com ho interpretes. És un espectacle meticulós, a partir de la delicadesa amb què l'artista t'explica una història sense gaires paraules o vius una escena sense actors de carn i ós, et deixes portar tal com si estiguessis viatjant en el temps. Olors, sons i, fins i tot, sabors t'acompanyen en tot moment com si la protagonista d'aquesta història fossis tu! Cal tenir els ulls ben oberts i així i tot se t'escapen un munt de coses! Estar pendent de tot el que hi passa és gairebé impossible, així doncs et relaxes i gaudeixes!

Per mi, va ser una experiència artística que s'ha de viure, difícilment es pot descriure amb paraules. Combinar un espectacle així en un entorn tan adient com és Can Tista és un encert! Només d'arribar-hi, minuts abans de començar, un aire fresc de muntanya i un caliu d'una casa antiga amb molta història i personalitat, ja em va captivar. Era com si l'espectacle ja hagués començat només baixar del cotxe! A "Cosas que se olvidan fácilmente" et deixes portar, et sorprens i, a partir de la vida dels altres, entres a la teva dins un espai-temps diferent del teu present. I això, és el que feia sentir que m'ho estava passant molt bé, quan se m'escapava un somriure o quan l'estona de l'espectacle m'havia passat tan ràpidament que tenia ganes de reviure'l de nou! Podria dir que és un espectacle que parla dels records, de la memòria històrica, de sentiments, de casualitats... però em quedaria curta. Però el que sí que tinc clar és que és un espectacle bonic, humà i sensible i, n'estic segura, que tothom que pugui veure'l el gaudirà tant com l'he gaudit jo! Un inici de Rere el Teló molt top!