CARMEN LANCHO

MÚSICA

“Una veu que no crida, però ressona”

Entre la vulnerabilitat i la ironia, Carmen Lancho construeix un univers íntim, sincer i radicalment honest. Amb Dramitas, el seu primer EP, l’artista madrilenya converteix la fragilitat emocional en un relat poderós, nu i directe, que parla des de l’experiència pròpia però connecta amb una emoció universal. Música despullada de filtres. Fragilitat i potència amb veu pròpia. 

El disc es mou entre el piano íntim, les atmosferes minimalistes i una producció subtil, que deixa espai a la paraula i al silenci. Les seves lletres aborden el desamor, la depressió, el procés d’autoconeixement o la ràbia, amb un llenguatge quotidià que fuig del drama impostor. El resultat és una música emocionalment crua i estèticament depurada.

Amb un passat marcat pel jazz, la música clàssica i el cant coral, Carmen Lancho ha viscut la música des de llocs molt diversos, fins que va trobar en la composició en castellà un espai de llibertat i veritat. Les cançons de Dramitas van néixer com escrits personals, sense pretensió d’ensenyar-los. Però el que hi va descobrir va ser una veu pròpia, sense filtres ni disfresses.

Carmen Lancho pot ser una artista emergent, perquè acaba de treure el seu primer EP, però li ha calgut molt poc temps per col·laborar amb artistes com Rigoberta Bandini, formar part de festivals com el Festival Altaveu i el Monkey Week o treure hits com Máquina de Psicoanalizar o HIJO DE PUTA que ja acumulen més de 100k a Spotify.