CLÉMENTINE & LISARD
La mecànica de l’infortuni
Direcció i interpretació: Clémentine Telesfort i Lisard Tranis
Música original: Otis Jones
Disseny il·luminació: Barnaby Booth i Gabriela Bianchi
Disseny vestuari: Anna Solà
Escenografia: Josep Pijuan i Benet Joffre Jimenez
Mirada externa: Hansel Nezza
Assessorament: Alex Mesa, Doctor Cum Laude en Filosofia
Una coproducció de Dansa Metropolitana.
Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mercat de les Flors, Graner - Centre de Creació, Roca Umbert - Fàbrica de les Arts, L'Estruch - Fàbrica de Creació i Can Gassol.
Agraïments a Fanny Cleyrat, Justine Marouzé, Diego Sinniger i Maya, Clàudia Vilà, Nora Baylach i Pau Estrem
DANSA · TEATRE
"Trobar la bellesa en l’error, caure i tornar-se a aixecar”
El duo de ballarins Clémentine Télesfort i Lisard Tranis porten a l’escenari l’expressivitat que neix del llenguatge corporal i dels reflexos físics que entren en joc a l’hora d’afrontar-se a circumstàncies adverses. La mecànica de l’infortuni revela la resiliència de l’ésser humà, i mostra quins patrons es formen al cos davant d’un repte. Una reflexió sobre la capacitat creativa de l’imaginari, en què la ironia i l’humor serveixen com a desfogament. En aquesta peça, veurem desvelar a través de dansa contemporània, el grotesc de l’ésser i alhora la bellesa dels errors.
Caure en l’infortuni però no obstant trobar-hi la ironia i l’humor. Buscar en la foscor. De situacions adverses, inventar una alternativa. Tot depèn del punt de vista. Un espectacle de dansa teatre que ens parla, amb grans dosis de bellesa i sensibilitat, d’allò que som i allò que deixem, de rastres i empremtes, de records i de presències.
Clémentine Télesfort (França) i Lisard Tranis (Catalunya) són intèrprets i creadors de dansa contemporània amb base a Barcelona. Col·laboren artísticament des del 2019 en la investigació i la creació escènica enfocades en el moviment i l’expressió corporal com a eina de comunicació. El seu imaginari parteix de la curiositat d’explorar l’atenció com un instrument dramatúrgic, una oda a la presència, que els porta a crear obres on la quotidianitat dona lloc a la poètica del subconscient.
